SETBA - Zona d'Art
Plaça Reial 10, 1r 2a
08002 - Barcelona
Tel./Fax. 934813696
www.setba.net
setba@setba.net
skip to main |
skip to sidebar
Blog d'Art
Us informem que ja s'ha obert el termini per a la presentació de treballs per a participar al VAD Festival de Vídeo i Arts Digitals de Girona , que tindrà lloc del 15 al 19 d’octubre.
Aquest any seran tres les categories que optaran a un premi de 2.000 € cadascuna: Vídeo monocanal; instal·lació o obra interactiva; espectacle o concert visual, que enguany cobra importància com categoria específica.
A més, els autors que treballin en algun dels tres territoris de l’àmbit euroregional Pirineus-Mediterrània - Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Catalunya - poden optar també al premi Corpus Media - Euroregió, dotat amb altres 2.000 €.
La data límit de inscripció i presentació de treballs és el 27 de Juny de 2008. Trobareu tota la informació necessària per a participar: bases, full inscripció, premis, avanç de programació...a la web: www.vadfestival.net

Teresarius: promotors d'art presenten l'exposició 'Minipimer, Iberia, Black & Decker i jo' de l'artista Martín a l'Espai Cultural Francolí. Un recull de pintures i escultures per sobrevolar la crisi que es poden veure fins el 30 de maig de 2008.
Espai Cultural Francolí
Francolí, 13-15, Principal. 08006 Barcelona

CTND(Contenedor)
Exposició: 'Too many eyes'
A l'Espacio artístic contemporáni "Niu"
Carrer Almogàvers, 208
08018 Barcelona
Metro L4 Llacuna
CTND-Yapci Ramos & Samuel Cabrera-, duet creatiu canari resident a
Barcelona, presenta a la galeria Niu la seva darrera intervenció artística:
'Too many eyes'. Després d'una trajectoria comuna iniciada l'any 2002 i
plena de creacions vinculades a la fotografía, el diseny, l'interiorisme i la il·lustració presenten ara aquesta instal·lació que mostra la seva actual visió de la realitat i el seu entorn.
www.niubcn.com
http://www.niubcn.com/galeries
www.ctnd.es

El Museu València de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) ha inaugurat l'exposició "Paul Delvaux. La segona realitat", que reivindica i ret homenatge a l'obra "inclassificable" de l'artista belga a través de més d'un centenar de peces que conformen la mostra més important vista fins ara a Espanya sobre este creador, segons ha assegurat hui la comissària del projecte, Ángela Villaverde.
"Paul Delvaux. La segona realitat", que organitza la Fundació Carlos de Amberes amb el patrocini de Caja Duero, realitza un recorregut des dels inicis pictòrics de l'artista fins a la seua maduresa i les seues últimes creacions, amb un singular estil que agrupa els temes preferits del pintor, als quals tornava constantment, com Julio Verne, el Museu Spitzner, els esquelets, les amigues, els trens o les estacions.
Villaverde ha subratllat que Delvaux és un artista "molt desconegut a Espanya" i ho ha atribuït al fet que és un creador "difícil de classificar". "Va ser un 'outsider' que va coquetejar amb diferents moviments i a qui la historiografia ha anat deixant de banda i, per tant, costa recuperar-lo", ha afegit .
De fet, esta és la primera gran mostra que li dediquen a Espanya, perquè fa uns anys hi va haver a Madrid una exhibició, però de xicotet format i centrada en obra sobre paper. A més, esta selecció, tot i que s'ha pogut contemplar anteriorment a Màlaga, arriba a València ampliada amb noves peces. Entre elles, destaca un quadre cedit per la Fundació Telefónica, que és un dels dos treballs de Delvaux que està permanentment a Espanya. L'altre es custodia al Museu Thyssen, ha destacat l'especialista.
De la mateixa manera, és la primera vegada que es presenta a València una mostra sobre l'obra de qui va ser una de les més grans personalitats artístiques del segle XX, ja que fins esta data només s'havia exhibit alguna obra solta de Delvaux en exposicions col·lectives.
Amb motiu de l'exposició -que estarà a València fins al 6 de juliol i que s'espera que seguisca itinerant per altres punts del país-, la Fundació Carles d'Amberes ha editat un llibre en el qual diversos especialistes en l'art del segle XX s'acosten a l'obra de Delvaux en totes les seues facetes. Estrella de Diego, Delfín Rodríguez, Eduardo Arroyo, Sergio Rubira, Carlos Pérez, Daniel, Compère, Sofia Rodríguez Bernis i María Dolores Vila integren la nòmina d'experts.
A més, el MuVIM ha presentat hui altres tres exposicions, que ressalten -de la mateixa manera que la pintura de Delvaux- la importància del dibuix en la història de l'art. Es tracta de "Forma, línia, gest, escriptura. Aspectes del dibuix a l'Amèrica del Sud"; "Iconografia moderna 1980-1985. Fotomuntatges d'América Sánchez" i "Joaquín Torres-García. Una vida en paper".
Estes tres exposicions tenen com a fil conductor "el dibuix, que es desborda cap a la fotografia i la pintura, ja que el dibuix és eix de la composició i també del pensament", ha explicat en roda de premsa el director del MuVIM, Romà de la Calle.
Per la seua banda, Marianne Manley, comissària de "Joaquín Torres-García. Una vida en paper", ha destacat que és la primera vegada que es realitza esta retrospectiva en un museu públic. "De les diferents etapes de l'artista, la primera és la més poc coneguda, ja que no ha estat exhibida mai i, tot i això, rep la influència d'artistes reconeguts com Toulouse-Lautrec", ha afirmat.
L'exposició consta de 90 dibuixos dels més de 5.000 dibuixos que abraça la seua obra completa. No és sense motiu que Torres-García siga una de les grans figures de l'art del segle XX, a més de ser el pintor que va formular i va plantejar la necessària relació entre l'art modern d'Europa i el d'Amèrica del Sud, i també en va subratllar les semblances i els aspectes diferencials.
La influència de Torres-García sobre els artistes sud-americans es veu reflectida en la següent exposició que presenta el MuVIM, "Forma, línia, gest, escriptura. Aspectes del dibuix a l'Amèrica del Sud". En ella es recull l'art llatinoamericà en l'obra de 28 artistes molt significatius de l'Argentina, el Brasil, Colòmbia, Xile, l'Uruguai i Veneçuela, com són Augusto Torres, Julio Alpuy, José Gurvich, León Ferrari, Juan Calzadilla, Luis Fernando Roldán, Gerd Leufert, Emilio Renart, Germán Cabrera, Magdalena Fernández, Alessandro Balteo Yazbeck, César Paternosto i Gustavo Díaz.
"Gràcies a esta oportunitat que ens brinda el MuVIM, podem presentar el treball d'estos artistes", ha explicat Cecilia Torres, responsable del projecte, que ha afegit que "amb la globalització, és important vore què s'està fent en altres punts del planeta, amb les possibilitats infinites del dibuix".
Les obres d'estes exposicions, encara que guarden una sintonia amb l'obra d'artistes de l'hemisferi occidental, i en especial amb Joaquín Torres-García, afigen un ingredient específicament sud-americà: la manera de respondre a les circumstàncies socials, polítiques i culturals.
Per la seua banda, el director territorial d'Obres Socials de Caixa Mediterrani, Vicente Botella, que ha patrocinat estes dos exposicions ha mostrat "la satisfacció de CAM per donar suport a iniciatives culturals com les del MuVIM, sempre de gran qualitat".
L'última exposició inaugurada pel museu valencià és "Iconografia moderna 1980-1985. Fotomuntatges d'América Sánchez".
L'artista mateix ha ressaltat en la seua intervenció que "m'agrada que es lligue el fotomuntatge amb el dibuix, ja que estan emparentats".
És la primera vegada que s'exhibixen 200 fotomuntatges originals d'América Sánchez realitzats per l'artista de Buenos Aires entre els anys 1980 i 1985, anys en què l'ús de la tecnologia aplicada a les arts visuals no estava desenvolupada com ho està actualment.
"Iconografia moderna" està composta exclusivament de fotomuntatges, fins i tot quan en alguns predomina el dibuix sobre la fotografia o el material imprés. El fotomuntatge combina un pla documental, que és la part fotogràfica, i la intervenció artística, fet que suposa la reorganització de tots els elements en una nova realitat.

La Galeria d’art botiga eròtica Desig de Barcelona presenta una exposició d’art creada per exdirectora de la banda ‘Eurythmics’, l’artista anglesa Sandra Turnbull, titulada ‘All about Eve’. Es tracta d’un Documental Visual/Social que barreja diferents disciplines artístiques i que tracta sobre la EMANCIPACIÓ DE LA DONA.
Un període extens d'investigació i recerca tant al Regne Unit com a als Estats Units i Espanya, a destacar el Club Bagdad de Barcelona, ha estat part del procés d’inspiració de l’artista, arribant a conèixer les artistes i la reacció dels seus clients. Turnbull, representada a Barcelona des de fa dos anys per Sergi Ortin de teresarius: promotors d’art, es mou per una passió incontrolada per explicar una història positiva amb la seva obra, mirant de juntar acceptació i provocació. L'alegria brilla a través de colors vívids i composicions vives. Turnbull ens mostra una manera nova, emocionant i provocativa, de presentar el nu, subratllant les qualitats artístiques de la seva força i la bellesa del cos.
L’exposició d’art de Turnbull és com un diari pintat per documentar la celebració d'una dona amb el dret de decidir treballar com a artista eròtic en la indústria sexual. Utilitzant aquesta tècnica rarament vista aconsegueix fondre 'Política i Pintura' refusant la mirada de la vulnerabilitat dels seus temes i utilitza la seva perspectiva de Dona per mirar l'emancipació aconseguida dins una indústria dominada per l’Home.
"Les dones que habiten el món de clubs sexuals es marginen en la nostra societat, sovint es condemnen a l'ostracisme i són mirades amb menyspreu. Crec que les dones que m'he trobat en aquest ambient han fet una elecció conscient per habitar tal món. L'audiència que les miren certament l’han fet." Sandra Turnbull
'All about Eve' es una mostra de pintures i instal·lacions. Les pintures de Turnbull ofereixen una nova aproximació al tema del sexe; representat a través de l'ús de pinzellades de color frenètiques i atrevides que emfatitzen la llibertat d'expressió en les ballarines. Turnbull també vol capgirar la mirada que tenim sobre el paper de l'espectador, ella veu en el camp de la dansa eròtica un subtil intercanvi que té lloc entre l'espectador i l'artista, com tocar no es permès, la comunicació es dóna a través de la mirada.
Turnbull ja s'ha establert com una de les artistes eròtiques més progressives i enginyoses dels últims cinc anys, apareixent al costat de Tracey Emin, Gary Hume i Picasso a l’aclamat show de Michelle Olley’s ‘Ars Erotics, El Millor Art Eròtic Modern’.
TOT SOBRE EVA demana a l’espectador explorar la dinàmica de la relació forjada entre el que mira i el que es mirat. Qui té el poder? Està la dona forçada al paper de l'artista a causa de la seva manca d'alternatives? Per què estan mirant els homes? Són passius, agressius, busquen una relació o tenen una necessitat de bromejar i ser temptats? Està la ballarina despullada vulnerable i exposada, o és l’observador l’exposat i vulnerable. És la dona explotada perquè està nua o perquè la mirem despullada?
SOBRE L’ARTISTA:
Sandra Turnbull, viu a Camden Town, Londres i encara que ara és una pintora a jornada completa abans era la directora d'unes quantes bandes pop de perfil destacat, una llista prestigiosa que inclou als Eurythmics i les Shakespeare’s Sister. Admiradora de totes les disciplines artístiques Turnbull és també una devota dedicada a les arts marcials i a principis de la seva carrera va establir una escola de Pilates a Notting Hill.
NOTA DE L’ARTISTA:
La meva obra no és un comentari sobre l’inacceptable Tràfic de Dones per l'Explotació Sexual que Amnistia Internacional està lluitant per aturar. Les Nacions Unides estimen en 700,000 la gent amb la que es trafica cada any per a l’explotació sexual i la facturació dels desaprensius traficants es calcula que és de més de cinc mil milions d’euros. Les possibilitats són que les dones es compren, venen, s'esclavitzen i s'insulten en les nostres pròpies comunitats. L'Oficina Central suggereix que com a mínim 1,400 dones són traficades al Regne Unit cada any. S’ha aconseguit molt però no suficient.
La Fundació Suñol acull a partir del 16 de maig una nova exposició al Nivell Zero, l’espai dedicat a les intervencions artístiques més contemporànies. Es tracta d’un muntatge de l’artista de Reus Aureli Ruiz, que reinterpreta una instal·lació realitzada el 2005, amb una reflexió sobre la indiferència, la injustícia i la desigualtat social. El projecte, que porta per títol [Re: Love Indifference], es podrà veure fins el 5 de juliol.
A proposta del col·lectiu italià Opera Nuova, Aureli Ruiz va realitzar el 2005 un projecte titulat Love Indifference, basat en tres línies d’actuació paral·leles i exposades en tres escenaris diferenciats. Ara, dos anys més tard, l’artista reprèn aquell projecte adaptant-lo a les condicions del Nivell Zero de la Fundació Suñol, portant la intervenció als diferents espais de trànsit: el passadís del carrer Rosselló i l’accés des de la primera planta de la fundació. Una tercera via d’entrada és només virtual: una imatge fixa del carrer Grècia de Reus que no porta enlloc. L’objectiu és reflexionar sobre la indiferència, la fragmentació i, en paraules de Pilar Parcerisas, autora del text introductori, “les tensions que es produeixen entre els afectes, en un món en el qual es passa fàcilment de l’amor a l’odi, de la passió amorosa a la violència”.
Per a aquesta intervenció, Aureli Ruiz ha preparat tres instal·lacions que inclouen projeccions de vídeo, dibuixos i objectes que recuperen la idea expressada en el projecte inicial, però adaptant-la als nous espais de la Fundació Suñol. En el primer muntatge, l’artista dibuixa una figura humana d’aparença fràgil i vulnerable, “víctima atordida per la lògica del capital, que crea permanents estats d’opinió”. Al costat del dibuix, un barnús d’alumini penjat de la paret, fabricat amb el mateix material amb què es cobreixen les víctimes d’accident o malaltia que, al mateix temps, s’utilitza també per a construir satèl·lits de comunicació.
La segona instal·lació fa referència a la lluita, als combats diaris que de vegades cal dur a terme per protegir-se de la indiferència, exemplificats en un ring de boxa. Els materials utilitzats en aquesta exposició remeten a la manipulació a la qual ens sotmet la societat, però també a les restes del que queda, a les cendres.
Finalment, la tercera intervenció és una imatge fixa d’un carrer de Reus, el carrer de Grècia, que no porta enlloc: una pista asfaltada que mor en un descampat, en un espai buit. Una reflexió sobre com de vegades les nostres vides es troben en un carreró sense sortida i, de nou, sobre la indiferència d’algú que decideix construir un camí i l’abandona; una decisió interrompuda, un punt mort.
Nivell Zero
Acte 6: Aureli Ruiz, [Re: Love Indifference]
Del 17 de maig al 5 de juliol de 2008
Inauguració
Divendres, 16 de maig, a les 19,30h
Nivell Zero
Rosselló 240
08008 Barcelona
T 93 496 10 32
F 93 487 20 19
Horaris:
De dilluns a dissabte, de 16h a 20h. Dijous, diumenges i festius tancat.
Altres horaris, a concertar prèviament per telèfon o e-mail.
La Generalitat, a través de l'Institut Català de les Dones, organitzarà el 24 de maig una jornada artística amb el títol 'Mercè, viatge i desig' que homenatjarà l'escriptora catalana Mercè Rodoreda, recreant el seu imaginari literari als jardins del Palau Robert de Barcelona.
La jornada artística, creada per l'associació de creacions escèniques Projecte Vaca, s'ha inspirat en els contes i poesies de l'autora catalana per crear un espectacle de dues hores, que es repetirà en tres sessions --a les 11.00, a les 17.00 i a les 21.30 hores--.
Un total de 30 creadors de diferents disciplines participaran en un "passeig escènic" format per onze càpsules, en què es barrejarà la música, la dansa, actes de performance, narració oral i el 'land art'.
En aquest passeig escènic, que el visitant podrà configurar-se al seu gust durant les dues hores de l'espectacle, els artistes se centren en les obres 'Viatges i flors' i 'Agonia de llum', recreats en diferents escenaris i amb coreografies. Amb aquesta iniciativa, l'Institut Català de les Dones se suma a les celebracions de l'Any Rodoreda.

El Cosmocaixa oferirà activitats i jocs de percepció i il·lusionisme durant la nit i matinada de dissabte a diumenge, amb motiu de la Nit dels Museus que té lloc a la capital catalana, ha informat avui l'organització en un comunicat.
La primera de les activitats, que porta per nom 'Les dues cares de la por', està dirigida per Eva Loste i Beatriz Marco, totes dues membres de la Càtedra del Cervell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Després d'una explicació prèvia, l'experiment tindrà la participació del públic que podrà aprendre com el cervell humà arriba a sentir por.
La segona de les activitats programades pel Cosmocaixa porta per nom 'Il·lusions per un tub' i està relacionada amb les il·lusions visuals i la interacció humana amb el mitjà. L'objectiu d'aquesta activitat és introduir els assistents en l'àmbit dels processos cognitius perquè entenguin com les persones processen i interpreten la informació.
L'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València inaugurarà hui l'exposició "Tintín en el món d'Hergé-Col·lecció Jordi Tardà", que s'endinsa en el fascinant univers del personatge de còmic creat per l'autor belga a través d'unes 400 peces entre esbossos, vinyetes i retrats no exhibits mai abans al públic.
La mostra, que es podrà visitar a l'edifici d'El Siglo fins al pròxim 27 de juliol, aplega centenars de peces, que suposen el deu per cent de les 4.000 que integren la col·lecció particular del novel·lista i crític musical català Jordi Tardà, que es definix a si mateix com un "hergeòleg o arqueòleg d'Hergé", ha explicat Tardà.
L'exposició s'ha pogut conemplar a Girona, on va ser visitada per més de 125.000 persones, i a Madrid, on va rebre uns 225.000 espectadors, però arriba a València amb importants novetats, ja que la intenció és que en cada lloc de la itinerància la selecció tinga "peces exclusives".
Així, a la capital valenciana és possible vore per primera vegada, ja que abans no s'havien exposat mai al públic, una sèrie de retrats que George Remí, més conegut com a Hergé, va realitzar a la seua primera dona, Germaine Kieckens a llapis i aquarel·la. Estes obres tenien un caràcter absolutament íntim i familiar, de manera que no s'havien usat mai per a una exposició, ha subratllat el col·leccionista.
Alhora, la mostra a l'OCCC aplega la retolació exclusiva que Hergé va realitzar per al seu primer treball a Espanya, "El Ceptre d'Ottokar" editat el 1958; el llibre original que va consultar el dibuixant per a crear el vaixell d'"El secret de l'Unicorn"; els dibuixos preparatoris per a la història de "Tintín al Tíbet", que inclouen esbossos, anotacions i estudis dels personatges, i els dibuixos a llapis que Hergé va rebutjar per a "Tintín i els Pícaros" i que van ser trobats en una paperera del seu despatx.
L'itinerari de la mostra s'estructura en dos parts. La primera titulada "L'obra principal: Tintín", que repassa cronològicament la creació del popular personatge i inclou les historietes inèdites "Tintín i Thermozero" i "Dupond et Dupond detectives".
En este apartat també s'exhibixen els llibres que va usar Hergé com a documentació prèvia, maquetes, les planxes de la preimpressió, les edicions originals, un llibre dedicat per Hergé al rei Balduí de Bèlgica i un exemplar únic de "Tintín a la Lluna" signada pels tres astronautes de l'"Apol·lo XIII".
La segona part de l'exposició aborda "L'altre univers d'Hergé" i revisa les facetes com a dibuixant, publicista, portadista de llibres, postals i les seues cartes als lectors.
Jordi Tardà ha defensat la "fascinació" que provoca el personatge de Tintín i el seu creador i ha rebutjat les teories que en els darrers temps han volgut vore elements "feixistes" en l'obra d'Hergé.
Sobre esta qüestió, el col·leccionista ha explicat que "el pecat" del dibuixant va ser treballar per al diari "Le Soir" durant l'ocupació nazi, però ha subratllat que en moltes de les històries de Tintín hi ha missatges que "no vinculen l'autor amb la dreta, ni de bon tros amb l'extrema dreta". Ha posat com a exemple la defensa dels nadius i la crítica amb l'especulació urbanística de "Tintín a Amèrica" i títols com "Tintín al Tíbet" o "Tintín i els Pícaros".

La Galeria d'Art Maragall (Rambla Catalunya, 116) exposa l'obra de la pintora xileno-catalana Paulina Bedrack que restarà activa fins el 30 de maig.
[bio]Paulina Bedrack. Nascuda a Santiago de Xile el 1974. En acabar els estudis a la facultat de Belles Arts, dedica un any a viatjar per Europa. Després de la seva arribada a Barcelona, la pintora comença una investigació pictòrica centrada en l'austeritat cromàtica i emocional. La proposta de Paulina és generar una pausa que provoqui una experiència sensorial. Actualment viu i treballa a Barcelona.
Web de Paulina Bedrack: cliqueu aqui.
Els vots dels tres partits del govern han permès d'aprovar avui la llei (pdf) del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya, l'òrgan que assessorarà el govern quant a política cultural i que decidirà el repartiment de les subvencions a la creació artística. Finalment, no hi ha hagut consens, perquè els partits de l'oposició hi han votat en contra: consideren que es manté el risc de politització del Consell, perquè és el president de la Generalitat qui, en última instància, proposarà els onze membres del ple.
CiU demanava que fos el Parlament qui elaborés amb consens dels grups parlamentaris una llista de membres del ple, i que s'hagués d'aprovar per una majoria de dos terços. La diputada de CiU Carme Vidal ha dit que l'ombra de la polèmica per la designació dels membres del consell de govern de la CCMA havia planat en la sessió parlamentària d'avui, pel perill que amb la llei del Consell de les Arts no s'aconsegueixi de deslligar la cultura de la política.
Fins a mitjans del mes de maig podeu veure l'obra fotogràfica de Ricardo Puerto al centre cultural Olokuti, situat en ple barri de Gràcia (Astúries, 36). Nascut a Santander l’any 1976, Ricardo Puerto és un viatger incansable i un apassionat de la fotografia de viatge. Acompanyat de la seva càmera inseparable ha visitat terres llunyanes i ens ha portat la seva visió personal dels diversos paratges que ha trepitjat. En aquesta mostra, que porta per títol “Desdoblando horizontes”, el fotógraf planteja un joc interessant de formats, entre la panoràmica i el detall, entre l’horitzó i la figura, i d’estructura, entre les ciutats de l’antigor i les modernes urbs. En definitiva, un conjunt de contrastos i de similituds que no deixen indiferent l’espectador.

El president del patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Narcís Serra, ha indicat avui que han parlat amb la Baronessa Thyssen-Bornemisza, Carmen Cervera, sobre el seu desig de traslladar la seva col·lecció particular d'art del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), i ha assegurat que tornaran a fer-ho sopant "amb tranquil·litat" i que aquesta qüestió s'arreglarà "segur".
"Soparem amb tranquil·litat i estudiarem totes aquestes coses i les arreglarem, segur", ha declarat Serra avui en una entrevista al programa 'El món a RAC-1' d'aquesta cadena de ràdio catalana. La col·lecció de pintura de Cervera tindrà un lloc privilegiat a les instal·lacions del monestir de Sant Feliu de Guíxols, i el traspàs podria fer-se el 2011, quan venç el préstec al MNAC que, segons ha dit la Baronessa, no es renovarà.
El disgust de la Baronessa provindria del seu descontentament amb la disposició i la manera que s'exposen les seves peces en el MNAC, tot i que fonts d'aquest museu han indicat a Europa Press el 10 d'abril que "res ha canviat des de 2004", quan es va inaugurar el MNAC amb nous espais i amb totes les col·leccions, entre les quals s'inclou la sala dedicada a la de Thyssen-Bornemisza. "